El Kensington Corridor Trust (KCT) és una organització sense ànim de lucre fundada el 2020 al barri de Kensington, a Philadelphia (Pennsylvania, EUA). El seu objectiu és adquirir locals comercials en mans d'inversors externs i transferir-ne la propietat a una estructura comunitària permanent, garantint que el comerç local no pugui ser expulsat per pujades de lloguer especulatives.
Kensington és un barri de classe treballadora amb una llarga tradició industrial i comercial, que en les últimes dècades ha patit desinversió, empobriment i, més recentment, una pressió immobiliària creixent vinculada a processos de gentrificació. El KCT neix precisament per intervenir abans que la pressió faci irreversible la transformació del teixit comercial.
El problema que vol resoldre
La gentrificació comercial segueix un patró conegut: els lloguers pugen, els negocis locals no poden pagar, tanquen i són substituïts per establiments orientats a una clientela de renda alta o per franquícies nacionals. El resultat és un barri que ja no reconeix els seus residents originals.
La particularitat del KCT és que identifica la propietat dels immobles com el node central del problema. Mentre els locals pertanyin a inversors amb lògica especulativa, cap mesura de suport als negocis resoldrà el problema de fons. La solució ha de ser estructural: canviar qui és propietari.
"Si no controles el local, no controles el teu futur com a negoci ni com a barri."
Kensington Corridor Trust, declaració de principisCom funciona el model
Adquisició d'immobles
El KCT compra locals comercials al corredor principal del barri, prioritzant els que estan en risc de ser adquirits per inversors externs o de quedar buits.
Propietat comunitària permanent
Els immobles adquirits queden en mans del Trust de manera indefinida. No es poden vendre al mercat especulatiu. La comunitat manté el control sobre l'ús futur.
Lloguers assequibles
Els locals es cedeixen a negocis locals amb lloguers inferiors al mercat, calculats en funció de la viabilitat del negoci i l'impacte comunitari, no del màxim que el mercat pugui suportar.
Govern participatiu
Les decisions estratègiques del KCT impliquen residents, comerciants i organitzacions locals. El model de governança és deliberatiu i prioritza les veus del barri per sobre dels interessos externs.
Finançament i inversió ciutadana
El KCT s'ha finançat a través d'una combinació de fonts que el distingeix dels models tradicionals de desenvolupament urbà:
- Subvencions públiques de la ciutat de Philadelphia i d'organismes estatals de desenvolupament econòmic comunitari
- Inversió d'impacte de fundacions i inversors que accepten rendiments baixos a canvi d'impacte social mesurable
- Participacions comunitàries: residents del barri poden invertir quantitats petites i convertir-se en copropietaris simbòlics del projecte
- Donacions d'individus i empreses locals compromesos amb la missió
Aquest model de finançament divers és deliberat: evita la dependència d'una sola font i distribueix el poder entre múltiples actors amb interessos alineats.
Mercat immobiliari convencional
- Propietat privada amb objectiu de rendiment màxim
- Lloguers revisables a l'alça en cada renovació
- Desconnexió entre propietari i vida del barri
- Expulsió dels negocis menys rendibles
Model Kensington Corridor Trust
- Propietat comunitària permanent i no especulativa
- Lloguers basats en viabilitat i impacte social
- Governança participativa amb residents i comerciants
- Estabilitat a llarg termini per als negocis locals
Resultats documentats
El KCT va ser fundat el 2020 i els seus primers anys d'activitat han coincidit amb un context de pressions immobiliàries intenses a Philadelphia. Malgrat la seva joventut com a organització, ha aconseguit adquirir diversos locals al corredor comercial principal i ha mantingut o atret negocis locals en espais que d'altra manera haurien estat objecte d'especulació.
El projecte ha estat reconegut per organitzacions com la National Community Reinvestment Coalition i citat en publicacions acadèmiques sobre desenvolupament econòmic comunitari com un model prometedor de community wealth building aplicat al comerç de proximitat.
Diferències amb el model Homebaked
El KCT i el projecte Homebaked de Liverpool comparteixen la mateixa lògica central —la propietat comunitària dels immobles com a condició per a la sostenibilitat del comerç local— però s'implementen de maneres diferenciades:
- Homebaked és un projecte únic centrat en un sol edifici i un sol negoci (el forn). El KCT treballa a escala de corredor comercial, amb l'objectiu d'adquirir múltiples locals al llarg d'un eix urbà.
- Homebaked combina en un sol projecte la propietat de l'immoble, la gestió del negoci i l'habitatge. El KCT se centra exclusivament en els locals comercials.
- El KCT té una dimensió de política pública més explícita: treballa activament amb l'Ajuntament de Philadelphia i busca influir en les normatives de zonificació i desenvolupament econòmic.
El community wealth building és un enfocament de desenvolupament econòmic que prioritza la propietat col·lectiva, la democràcia econòmica i la reinversió local dels excedents. A diferència del model de desenvolupament convencional, que atreu capital extern i accepta que els beneficis surtin del territori, el community wealth building busca construir estructures econòmiques arrelades que retinguin la riquesa al barri.
A l'estat espanyol no existeix una figura jurídica equivalent al Trust anglosaxó, però algunes de les seves funcions poden exercir-se a través de fundacions comunitàries, cooperatives de serveis o patrimonis municipals de sòl destinats a usos socials.
Aplicabilitat al context català
El model KCT és difícilment trasllatable de manera directa a Catalunya per raons jurídiques i de context: el Trust anglosaxó no té equivalent exacte en el dret civil català, i la tradició de inversió d'impacte és menys desenvolupada. Però els principis que l'articulent sí que son aplicables.
A Catalunya, instruments com els patrimonis municipals de sòl, les cooperatives de serveis o les fundacions d'utilitat pública podrien exercir funcions similars: adquirir locals comercials, mantenir-los fora del mercat especulatiu i cedir-los a negocis locals amb criteris socials. El que manca no és tant el marc jurídic com la voluntat política i la capitalització inicial.